Marc Asensio Clupes / EPC

L’any 2006 va néixer la meva filla (no se m’havia acudit mai que és Generació Polònia…) i jo vivia a Nova York. El 2012, quan la nena tenia sis anys i ja tornàvem a viure a Madrid, els vaig posar el gag del Mas Style, a ella i al seu pare (madrileny). Van flipar tots dos. Pel gag en sí i per la lliçó accelerada de catalanitat que jo els convidava a assimilar pel broc gros. Intentant fer-los entendre conceptes com “jugada mestra”, “sexy presi” o “tots amb il.lusió”…

Vivint a Madrid, el Polònia -en els seus anys bons- era la meva arma secreta per a desxifrar les anades i vingudes de la política catalana sense necessitat ni de llegir la premsa. Filava més fi i donava més claus que molts articles de diari. L’humor permetia burlar la censura subtil d’allò “que es pensa, però no es diu” i fer-ho des d’un marc mental immediatament identificable per aquells que, com jo, havíem crescut en un món “convergent de la punyeta”.

Perquè aquesta era la matriu del Polònia. La generació que el va parir era la que havia........

© El Periódico (CAT)