Em van parlar de l’escriptor Itamar Orlev (Jerusalem, 1975), que venia aquest Sant Jordi a firmar a la caseta de la Comunitat Jueva de Barcelona exemplars de la seva novel·la Bandit. Jo tornava a correcuita (perdó, a l’AVE) de Madrid llegint la vívida traducció al castellà, per a Acantilado, d’Eulàlia Sariola. Compte que també està molt ben traduïda al català.

Normalment, un AVE dona per llegir d’una tirada gairebé qualsevol obra contemporània. No aquesta. És llarga, temeràriament llarga...i bona fins a fer ràbia. "Aquest cabró escriu com els russos", vaig pensar amb enveja. "És que m’agraden molt", em diria ja a Barcelona el mateix Orlev, sense despentinar-se i sense baixar ni un segon de la seva cara de no haver trencat un plat en la seva vida. Ni en la literatura.

"No són bons temps per ser escriptor israelià", va admetre amb senzillesa. Sense escarafalls. I això que ell fa temps que viu a Berlín. "A Alemanya, un defensor de la causa palestina pot manifestar-se i ser tan crític com vulgui amb el Govern d’Israel, però sense qüestionar l’existència........

© El Periódico (CAT)