Las serpientes blancas también han llegado a Mallorca. / DM

D’un temps ençà, les serps han envaït el camp mallorquí. Sabem des de fa estona que l’enunciat —el camp mallorquí en poder de les serps— és una metàfora que defineix prou bé el que ens passa. És a dir, a la presència de les serps es pot al·ludir, també, com a metàfora per descriure la crua realitat material que degrada el nostre món més proper. Al respecte, convé precisar que les serps mosseguen, són desagradables a la vista i desperten com una mena d’instint defensiu. En presència de tot plegat, alguns ajuntaments del Pla de Mallorca estan enviant emissaris a les cases de la part forana per advertir la bona gent que tanquin les finestres i les portes; alhora, els informen que les serps tenen tendència a arrossegar-se fins a les cuines (tenen fam). Encara més, les bèsties han estat vistes amb profusió per les zones de bany, de manera que una nedada que es prometia plaent pot arribar a esdevenir una experiència aspra i, fins i tot, lesiva. En aquestes estem per si faltés res per completar la premonició apocalíptica.

Tot i que les representacions mitològiques o religioses acostumen a tenir significats plurivalents, en general la serp ha estat associada a la malignitat i al mal. Qui va fer caure en el pecat original Adam i Eva fou el dimoni en forma de serp. Quan la bellesa de la virtut venç el mal, als peus de la virtut jeu una serp entorcillada de dolor. En ser violada Pirene per Hèracles, embriagat de vi i de luxúria, Pirene, corpresa per la desesperació, donà a llum una serp. Amiclas, una ciutat mítica situada entre Terracina i Gaeta, desaparegué després d’una invasió de serps (qui podria viure dins una ciutat dominada pels àspids?).........

© Diario de Mallorca