M. Magdalena Brotons Capó

Professora titular del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears

Woody Allen: el silenci també comunica

Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida amb Woody Allen a la presentació del seu nou rodatge a Madrid. / José Luis Roca / EPC

Hi ha silencis legítims, silencis que expressen prudència i silencis que, sense ser cap delicte, mereixen ser analitzats. El de Woody Allen davant les qüestions socials i polítiques pertany a aquesta darrera categoria. No perquè un cineasta estigui obligat a ser activista, sinó perquè costa acceptar que algú reclami distància respecte dels conflictes col·lectius mentre accepta els recursos econòmics de les institucions que els gestionen.

Durant dècades, el cinema d’Allen ha explorat les contradiccions humanes, les inseguretats, les relacions de poder i les misèries de la societat contemporània. Sovint, els seus personatges estan tan obsessionats amb les preocupacions personals que són incapaços de veure més enllà d’ells mateixos.

El 2017, Allen va rebre més d’un milió d’euros de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona per Vicky, Cristina, Barcelona. No entraré en la crítica cinematográfica d’aquesta pel·lícula prescindible, sinó en el finançament públic. Segons l’informe de l’activitat turística de l’Observatori del Turisme de Barcelona (p. 24), aquell any Catalunya liderava la recepció de turisme a l’Estat espanyol. No semblava necessitar una pel·lícula que promocionàs encara més Gaudí i els bars de la Rambla. Tanmateix, el batle Jordi Hereu va........

© Diario de Mallorca