Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

El general i el seu exèrcit de voluntaris

La Fundació Illa del Rei, amb l’ajuda d’interessats i amb gestions perseverants i indefallibles, està avançant vers un centre museístic

L'Illa del Rei, en el port de Maó / Daniel Schäfer

La relació entre el ciutadà i l’Estat sols bascular entre dos extrems. O entre dues frases. La primera és una dita italiana, «piove, porco governo», segons la qual s’atribueix als poders públics tot allò que no ens agrada, que ens molesta o ens espanta. La segona, la pronuncià John F. Kennedy el 1960, durant la seva presa de possessió com a president: «No et demanis què pot fer el teu país per tu sinó que pots fer tu pel teu país». Una convidada a col·laborar en l’esforç col·lectiu per millorar la societat. A l’extraradi d’aquestes dues expressions existeix una categoria infame, que Dante hagués situat en el pitjor dels cercles dels pecats capitals. Són aquells que xuclen de la mamella de tots i s’enriqueixen sobre les espatlles de l’esforç comú.

Però aquest vol ser un article kennedià a partir d’una experiència col·laborativa que he conegut aquesta setmana. L’illa del Rei, en el port de Maó, és anomenada així perquè allà desembarcà Alfons III el 1287 per conquerir Menorca. L’almirall anglès John Jennings ordenà en el segle XVIII construir un hospital, que durant tres segles i mig donà servei a les........

© Diario de Mallorca