Quan una terra deixa de reconèixer-se

Hi ha pobles que desapareixen sense guerres, sense exèrcits i sense explosions. Desapareixen lentament, gairebé sense fer renou, com una marjada abandonada que cada hivern perd una pedra més fins que acaba esbaldregada. El perill no sempre arriba amb violència; a vegades arriba disfressat de progrés, de creixement il·limitat, de negocis i de doblers fàcils. I quan una terra com Mallorca veu que la població nouvinguda supera la població autòctona, el problema no és la procedència de la gent, sinó la velocitat, la manca de límits i la incapacitat d’integrar sense destruir allò que ja existia.

Cap poble pot resistir indefinidament una pressió humana desmesurada damunt un territori finit. L’aigua no basta, les carreteres col·lapsen, els habitatges es converteixen en un luxe impossible per als residents, el camp desapareix sota el ciment i la costa es transforma en una mercaderia. Tot es consumeix: el paisatge, el silenci, la memòria i fins i tot la manera de viure. El territori deixa de ser casa per convertir-se en producte. El filòsof i professor Agustí Puigserver Miralles ho comentava d’aquesta manera en l’anterior article publicat al Diario de Mallorca (14 maig): «Crec que la teva reflexió toca un punt molt profund: Mallorca no només canvia de propietaris; canvia de gramàtica. I això és greu perquè la gramàtica determina quines frases acabam........

© Diario de Mallorca