Miquel Barceló: una vida entre Mallorca, la matèria i el món
Miquel Barceló: una vida entre Mallorca, la matèria i el món
El pintor Miquel Barceló
Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 1957) és una de les figures més destacades de l’art espanyol contemporani i un dels artistes mallorquins amb més projecció internacional. Ha construït al llarg de més de quatre dècades una obra difícil de classificar, en què pintura, dibuix, ceràmica, escultura i il·lustració conviuen amb una constant experimentació amb els materials. La seva trajectòria està profundament vinculada a Mallorca, però també a París i, especialment, al continent africà.
Barceló va créixer en un ambient familiar relacionat amb l’art. La seva mare, Francisca Artigues, era pintora de paisatges mallorquins, i aquest contacte primerenc amb la pintura contribuí a despertar la seva vocació. Entre 1972 i 1973 estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i, el 1974, es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, encara que abandonaria aviat els estudis.
A finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, Barceló desenvolupà un llenguatge pictòric personal caracteritzat per la força expressiva, les superfícies espesses i l’acumulació de materials. La seva obra es relacionà amb el nou expressionisme alemany, la transavantguarda italiana i l’action painting nord-americà. Animals, bodegons, biblioteques, paisatges i autoretrats apareixen en unes composicions on la pintura sembla gairebé convertir-se en una superfície física i tridimensional. El reconeixement internacional arribà molt aviat. El 1981 participà en la Biennal de São Paulo i, només un any després, fou seleccionat per a la Documenta........
