La llengua com a camp de batalla: entre el rebuig i la identitat

El Correllengua amplía su recorrido en Mallorca: «Esto será lo más ambicioso que se ha hecho en los últimos años en defensa de la lengua catalana» / B. Ramon

A les Illes Balears, la llengua pròpia —el català en les seves varietats insulars— no és només un vehicle de comunicació, sinó també un símbol de pertinença, memòria i cultura. Tanmateix, de manera recurrent, esdevé objecte de controvèrsia política i social. No es tracta només de debats sobre normativa o ús institucional, sinó d’una actitud que, en determinats sectors, es manifesta com a menyspreu o fins i tot rebuig obert cap a la llengua del territori.

Aquest fenomen sorprèn si es compara amb altres llocs del món on les llengües pròpies són defensades com a patrimoni comú. A molts països, protegir la llengua és sinònim de preservar la identitat col·lectiva. Aquí, en canvi, una part del debat públic gira entorn de qüestionar-ne la legitimitat o de reduir-ne la presència en àmbits com l’educació, l’administració o els mitjans de comunicació.

Per què passa això? Les causes són diverses i s’entrellacen. D’una banda, hi ha una herència històrica que no es pot ignorar. Durant dècades, especialment al segle XX, l’ús públic del català va ser perseguit o marginat. Aquest passat ha deixat una empremta que encara avui condiciona percepcions i actituds. Quan una llengua ha estat associada a la prohibició o a la resistència, la seva normalització posterior no sempre és plena ni exempta de tensions. D’altra banda, el fort creixement demogràfic de les Illes Balears en les darreres........

© Diario de Mallorca