Quan la solidaritat és un record

Oligarcas rusos. / EPE

En començar la guerra d’Ucraïna, algú veié l’oportunitat de, amb l’escut del conflicte, respondre a la creixent influència dels multimilionaris russos establerts a Occident. Feia temps que poders públics i econòmics nacionals - en especial els britànics i americans - mostraven la seva preocupació en comprovar que els anomenats «oligarques» invertien massivament a l’Europa Occidental per, presumptament, blanquejar diners de dubtosa procedència. Tothom recorda la fortuna que Roman Abramovich va gastar al Chelsea FC, en luxoses mansions de Belgravia o als seus múltiples iots de luxe. O, més proper a nosaltres, les quasi obscenes edificacions que les societats vinculades a certs ciutadans russos promouen a les costes de Calvià o pels alts de Son Vida. Per no mencionar els llargs i ben dotats iots amb, com a norma general, costosos equips de seguretat privada. Calia aturar aquesta oda al despixorrament en dos països on la mort per fam és un fet més que comú. Ara bé: ningú es va qüestionar fer el mateix amb plutòcrates d’altres nacionalitats i igual nivell de presumpta corrupció en l’origen de les seves fortunes.

Es posaren en marxa iniciatives legislatives dissenyades des de feia temps, de molt dubtosa justificació en època de pau: la confiscació de béns en el regne de la iniciativa privada no era res més que un anatema. El patiment del poble ucraïnès va ser l’excusa ideal per posar en marxa una màquina piconadora més. Còctel d’interessos econòmics, immobiliaris i........

© Diario de Mallorca