El papa León XIV / Andrés Gutiérrez

El darrer pas en l’anorreament d’una població, d’una societat, d’una cultura determinada passa per afirmar que no existeix i, conseqüentment, per negar-li el nom. Em ve al cap, en fer aquesta afirmació elemental, la conversa que vaig tenir, fa alguns anys, amb un dirigent de la televisió estatal turca, en un sopar a Istanbul, en què l’home m’intentava convèncer que el kurd (la llengua kurda) no existia, sinó que era un garbuix de dialectes inintel·ligibles fins i tot entre ells, que parlaven «els turcs de les muntanyes» (llegeixi’s els kurds). Parlant amb ell, em venia al cap -i li ho vaig comentar- l’estranya prohibició, si no ho record malament, fins a l’any 1996, a Turquia, de pronunciar el terme ‘Kurdistan’. Si deies ‘som del Kurdistan’ podies anar a la presó, però si deies ‘mal raio parteixi el Kurdistan’, també. El simple fet de dir la paraula maleïda era considerat, fins quasi finals del segle XX, a Turquia, com un delicte.

Com que el Kurdistan és un país superdividit, com nosaltres, sempre és més fàcil crear dissonàncies congnitives en relació a la seua entitat. També s’ha repetit........

© Diario de Ibiza