Recentment he viscut un dels processos més mancats de sentit de la meva vida; les oposicions al cos de professors de secundària. Sabia que es tractava d’un procés dur i exigent, i això, sense tenir en compte la decisió de la Conselleria de fer-les coincidir amb el final de curs, fet que ho ha fet tot més insostenible. Aquest, però, és un debat, distint del que avui vull abordar aquí. Per al profà en aquesta matèria us contaré que la primera fase consta de dos dies seguits de proves escrites; tres i quatre hores, respectivament. El professorat que, recordem, ja exerceix, ha de demostrar, de nou, perquè ja té la titulació pertinent, els seus coneixements teòrics. Les proves escrites són excessivament llargues, de dubtosa aplicabilitat dins l’aula i sobretot, plantejades de manera molt poc pedagògica. Jo no em veig capaç, per exemple, d’escriure quatre hores de manera fluida, estructurada i coherent. Però sí som capaç de dedicar les hores necessàries a la preparació de les classes per al meu alumnat. De donar-li mil voltes al cap per fer-los mastegable el contingut de l’assignatura de manera adequada a........

© Diario de Ibiza