Creado: 02.04.2026 | 05:00

Actualizado: 02.04.2026 | 05:00

«Èczema de mi, que soc podrit de matèries,/a parlar en aquesta nocturna dissort./Voleien els daus grisos d’ara/a l’interior de la cavorca lila./Parlo de ferotgia en aquest singular present,/que d’altra banda no voldria vostre./Aprenc, meditant dins la cambra rosa,/enyorat de... tan sols... fantasia./Deia podrit, per parlar d’agonia,/també d’inexplorats camps de tendresa».

Així, amb el poema ‘Nocturnitat’, s’obria Amaïla, el llibre amb que el poeta Joan de la Rúbia va guanyar el premi de poesia Josep Maria López-Pico Vila de Vallirana de l’any 1981. Nascut a Reus l’any 1952, fill d’un miner d’Almaden i d’una lluitadora antifranquista d’Àvila, va viure al carrer de la Galera on, segons diuen les cròniques socials de l’època, formava part de les colles de canalla que jugaven i s’esbatussaven pels afores verges i encara per urbanitzar de la ciutat, protagonitzant escenes d’aquelles que podrien ben bé formar part de pel·lícules que retraten usos habituals que la modernització i el creixement de les ciutats va anar esborrant progressivament del dia a........

© Diari de Tarragona