Per motius íntims, fruit ben bé de la casualitat, i que a més a més si els expliqués ningú no se’ls creuria, tinc una gran simpatia per Xavi Valls. És una simpatia antiga, és una simpatia estàtica, en el sentit que depèn només d’uns fets molt concrets, i és una simpatia que ve de fa vint anys o potser algun més, sense que pel camí hi hagi hagut una relació amb ell ni contacte de cap mena.

Però tot i aquesta alegria, tot i aquesta inclinació agradable cap a ell, no puc defensar-lo en els fets que últimament l’ocupen. Atacar la teva empresa en públic és un drama. Som empleats i no podem atacar els nostres empresaris siguin públics o privats, i si no estem d’acord amb les seves decisions, ens queda sempre l’honorable acte de marxar. Però és innoble quedar-se i incendiar la casa. Sense igualtat no pot haver-hi confiança i sense confiança no pot haver-hi una relació sana entre una empresa que a més a més és un mitjà de comunicació, i per a la qual un presentador de programa és un ambaixador, un càrrec de molta confiança de la casa.

Jo no veig la tele i no puc tenir cap opinió sobre cap dels dos programes en disputa: no tinc la menor idea de si són bons o dolents, o prescindibles; un d’ells, o tots dos. Però em sembla que aquest no és el tema del debat. Em sembla que el tema és si un........

© Diari de Girona