Catalunya necessita tornar a pensar en gran. Després d’anys de confrontació, blocs, promeses impossibles i debats que semblaven no tenir final, potser ha arribat el moment de preguntar-nos no només d’on venim, sinó sobretot cap on volem anar.

Tinc la sensació que els catalans mai no havíem corregut tant per no arribar enlloc.

Ho dic des d’una convicció profundament catalanista, però també liberal. Perquè crec que Catalunya és una nació amb identitat, llengua, cultura, història i institucions pròpies que cal defensar sense complexos. Però també crec que aquesta defensa és perfectament compatible amb voler participar, influir i tenir pes en el futur d’Espanya i d’Europa.

Durant massa temps ens han volgut fer escollir entre dues opcions: o renunciar a una part de la nostra identitat per encaixar a Espanya, o considerar Espanya un projecte aliè del qual calia marxar. Jo no comparteixo ni una cosa ni l’altra.

És el del catalanisme liberal: orgullós de Catalunya, respectuós amb Espanya, profundament europeu i, sobretot,........

© Diari de Girona