A Catalunya, quan es parla de Cuba, hi ha alguna cosa que ens toca de prop. Potser són els relats dels nostres avis, potser són els llaços històrics que el temps no ha pogut trencar. Hi ha una estima especial, una connexió invisible però persistent.

L’última vegada que vaig visitar l’Havana, caminant per una de les seves avingudes deteriorades, vaig veure un cartell d’un cinema: Cine Payret, davant del Capitoli. Un detall petit, però carregat de significat. Un exemple clar d’aquesta connexió que encara perdura i que ens fa mirar Cuba amb afecte... però també amb preocupació.

I a partir d’aquí comença aquesta història. Hi ha històries que no comencen amb grans titulars, sinó amb petits gestos. Un gest repetit cada dia,... una........

© Diari de Girona