Un home es refresca amb una ampolla d'aigua / Maria Asmarat / ACN

Sento que aquesta calor és l’infern. No recordo cap estiu pitjor i tinc ganes d’emigrar a Lapònia. Els meus amics, coneguts, familiars i jo mateixa estem de més mal humor per aquest motiu. No només estem més antipàtics, sinó també més avorrits i monotemàtics. Quina calor que fa! No puc més. Amb aquesta temperatura no hi ha qui acluqui l’ull. No volia aire condicionat, però he claudicat. Em donarà un patatús. Això és insuportable. Vivim instal·lats en un bucle conversacional.

Sembla que la natura està enfadada i intenta demostrar-nos-ho. Riuades, pluges, erupcions. Una glacera col·lapsa i l’aigua, el fang i les roques baixen enfurismats i s’enduen per davant centenars de vides humanes. Ens sorprenen tornados, tempestes i fenòmens atmosfèrics violents. És com........

© Diari de Girona