Abans de l’accident que va canviar la seva vida el 2022, Noelia Castillo Ramos era una adolescent que compartia moments feliços a les xarxes. Avui, les seves fotos, encara presents a Facebook, commouen. Lluny dels tribunals i de les entrevistes que els últims dies va concedir a la jove catalana fama mundial, les imatges guarden un registre silenciós d’aquell temps: el d’una adolescent que somreia sense imaginar que el món li caigués a sobre.

Abans de convertir-se en el centre del debat públic de l’eutanàsia, quan encara tenia tota la vida, Noelia només era una noia que anava a discoteques i pujava fotos a les xarxes.

Les imatges del present, en canvi, eren capaces de trencar el cor al més malvat. Aquesta setmana, Noelia es va presentar rendida davant de les càmeres. Els seus ulls grans, verds, expressaven el seu afartament de la vida. Deia que no volia viure, que esperava amb ànsies el final. Seria la persona més jove a rebre l’eutanàsia a Espanya.

Tenia només vint-i-cinc anys. La mare havia llençat la tovallola. El seu pare, en canvi, va portar el cas a judici i va intentar frenar el procés. Però els últims dies es va confirmar que no aturarien la petició de la noia. La gent congregada a la porta de l’hospital li demanava que visqués, que no es rendís. Famosos li van oferir la seva ajuda (tard). Dijous, Noelia va morir per eutanàsia a l’hospital Sant Pere de Ribes (Barcelona).

El cas va commoure l’opinió pública i va ocupar titulars a tot el món. Era impossible no prendre partit. Un podia estar amb el pare, en imaginar que un fill volgués posar fi a la vida. I amb la mare, després de conèixer el periple per la vall de llàgrimes que la jove havia travessat.

El seu cas va reobrir el debat ètic i moral. Però hi havia preguntes en què ningú no es fixava. Semblava com si la Noelia hagués arribat fins allà sola. Provenia de família desestructurada. Pare alcohòlic. Els serveis socials la van retirar del seu entorn i la van internar a un centre d’acollida. Va ser violada en grup. Va intentar suïcidar-se i va quedar tetraplègica.

Què va fer el sistema per protegir una noia quan més ho necessitava? Quedava clar que va estar lluny de fer prou. No deixa de ser paradoxal que fos aquest mateix sistema el que li donés llum verda per morir. Estem protegits si ens toca travessar el costat fosc de la vida?

El que és insuportable no va ser tant la decisió final de Noelia, com tot el que va haver de passar perquè aquesta decisió semblés, al final, raonable.

© Diari de Girona