Josep Vilarasau. / El Periódico de Catalunya

La mort de Josep Vilarasau (Barcelona, 1931-2026) ha servit per recordar la convivència que històricament hi ha hagut entre el poder financer i els governs. Uns lluitaven per mantenir la independència; els altres, fossin del color polític que fossin, intentaven sempre controlar i intervenir. Entre finals dels anys vuitanta i els noranta, l’Espanya empresarial va patir una transformació profunda. Les corporacions industrials controlades per la banca sota la supervisió atenta del poder polític anaven passant a millor vida enmig de crisis, fallides i fusions. Paral·lelament, primer el govern de Felipe González (PSOE) i, posteriorment, el de José María Aznar (PP), van iniciar i ampliar la venda al públic de les empreses estatals amb les sortides a borsa. Al capdavant d’aquestes empreses, tanmateix, es va mantenir un ferri control a través dels consells d’administració, situant-hi com a presidents amics de pupitre del col·legi, expolítics i alts directius amb qui s’havien compartit favors del passat i afinitats ideològiques. Durant la transició entre segles, Telefónica, Repsol i Endesa van ser........

© Diari de Girona