Hi ha moments en la vida pública en què la continuïtat deixa de ser una virtut i es converteix en una coartada. Hi ha moments en què resistir no és liderar, sinó ajornar una decisió inevitable. I hi ha moments, també, en què l’ètica no pot continuar subordinada a l’estratègia, ni el compromís polític pot quedar reduït a una simple lluita per la supervivència. Aquest país es troba en un d’aquests moments. Per això és escaient dir: president Sánchez, deixeu-ho córrer!

La política democràtica només és digna d’aquest nom quan està sostinguda per alguna cosa més que el càlcul del poder. Governar no és només sumar majories parlamentàries, resistir ofensives dels adversaris o gestionar equilibris interns. Governar és assumir una responsabilitat moral davant la ciutadania. És entendre que la confiança pública és un bé fràgil, difícil de guanyar i molt fàcil de malmetre. Quan aquesta confiança es deteriora, quan la degradació institucional s’estén, quan els ciutadans comencen a percebre que el poder s’utilitza abans per protegir-se que per servir, el problema ja no és només polític: és ètic.

L’ètica pública no és una decoració per als discursos solemnes ni una paraula de cap de setmana per als mítings. És el nucli mateix de la legitimitat democràtica. Sense ètica, la política esdevé una tècnica buida; sense compromís, es converteix en una........

© Diari de Girona