Sílvia Paneque, al Parlament de Catalunya. / EFE

Després de la reculada feta per Catalunya en tots els seus fronts a conseqüència del procés cap enlloc, l’arribada de Salvador Illa (PSC) a la presidència de la Generalitat ha estat proverbial. Illa, foguejat com a home de govern a l’alcaldia de la Roca del Vallès i al Ministeri de Sanitat, se’ns apareix com l’home tranquil, prudent i mesurat que el país necessitava per refer tantes coses trencades per aquella insensata declaració d’independència votada pel Parlament el dia 10 d’octubre de 2017. Tan responsable vers el seu paper de president d’un país que és més que un país que un bon dia, observada la inoperància del Ministeri de Transports, Renfe i Adif a Catalunya, va voler seguir l’estela de Jordi Pujol i va decidir que la Generalitat, essent també Estat, havia de fer-se coparticipant en la solució dels enrenous que patien els usuaris dels trens de l’Estat a Catalunya. En aquestes pàgines de Diari de Girona vaig mostrar la meva adhesió a aital decisió tot i advertir que, examinada la situació i que aquesta ve de lluny, restaria més que no pas sumaria en un futur balanç de l’obra de govern. Però en la meva mentalitat, em semblava d’allò més bo co-assumir aquesta responsabilitat per no entendre l’anomenat estat de les autonomies de manera oposada a la col·laboració lleial entre........

© Diari de Girona