menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Els equipaments esportius: dèficit i planificació

25 0
30.07.2026

El Pavello de Fontajau durant l'últim partit del CB Giron aa la lliga ACB 2025-2026. / Aniol Resclosa

La història i la memòria ens serveixen per saber d’on venim, on som, i per preveure cap on anem. Sense història, ni memòria, és molt més difícil, per no dir impossible, saber on anirem a parar. Prescindir de la història ens desarrela, ens deshumanitza, ens fa intransigents, rígids i dogmàtics. Sense l’experiència ens aboquem a rigideses sense flexibilitat i a l’aplicació de paràmetres inamovibles des de la teoria sovint no contrastada.

És el que ara està passant d’un temps cap aquí en els judicis emesos per poques persones sobre la situació dels equipaments esportius a la ciutat de Girona. Aquestes persones estableixen un únic criteri que separa el sector públic i el sector privat amb una única línia divisòria: els diners públics només es poden dedicar a equipaments públics.

Però avancem una mica més en el raonament; hi ha marge per a equipaments de titularitat pública i de gestió privada?, és compatible la propietat pública d’un equipament, l’exercici de les competències i la gestió privada d’aquest equipament i d’aquestes competències? Em sembla que és indiscutible que sí i és aquí on trontolla tota la línia argumental de les posicions rígides que he esmentat. I és aquí on prescindir de la història porta a actituds errònies i a posicionaments altament discutibles.

En el cas de la ciutat de Girona tenim d’una banda un mapa desigual i desequilibrat amb aquests paràmetres relatius al sector públic i al sector privat, i amb una cobertura també desigual de les necessitats d’infraestructures esportives al servei del conjunt de la població.

Els dèficits són coneguts i els desequilibris també i en coneixem els orígens, les causes i l’evolució. En termes generals podem afirmar que des de 1979 fins ara s’ha fet un camí extraordinari que partia d’un autèntic desert i ens ha conduït fins a la situació actual, on els dèficits més flagrants s’originen en els creixements urbans més recents que no han estat acompanyats per les inversions sectorials més peremptòries.

Però més enllà dels dèficits, dels mapes, del pla d’equipaments i les previsions, tenim actualment damunt de........

© Diari de Girona