Eduard Carbonell i Esteller (1946-2025)
Dissabte de la setmana passada, 30 de maig, feia un dia radiant. A l’Escala els carrers que baixen cap a mar anunciaven un blau profund i intens. Ens vam acostar fins a la platja de les barques que aviat ningú ja no recordarà amb aquest nom; a l’espai que les fotografies d’unes dècades enrere mostraven un atapeïment de teranyines varades a la sorra hi havia un atapeïment de gent parant el sol. En un bar del front de mar vam trobar l’arquitecte Carles Ferrater amb l’exalcalde Estanis Puig. Ferrater molt satisfet pel premi que havia recollit la nit abans al Col·legi d’Arquitectes de Girona en la festa dels Premis d’Arquitectura pel seu projecte del Front Marítim de l’Escala; un projecte que si en el procés d’execució fou objecte d’alguna controvèrsia ara és un èxit esclatant que desmenteix tots els temors i recels que suscitava a l’inici en una demostració que a vegades el temps posa les coses al seu lloc i justifica un cert agosarament. Els tamarius han agafat bé i mostren una robustesa raonable i un brancam tupit. Van ser uns minuts d’esplai per a la vista i de diàleg distès amb uns amics.
L’objectiu final, però, era l’Alfolí de la Sal ple a vessar amb una sala principal i una segona sala habilitada amb una pantalla de televisió per tal de retre homenatge al professor Eduard Carbonell. S’hi van aplegar amics de l’Eduard i persones amb qui ell va col·laborar; l’alcalde........
