Intel·ligència Artificial (II): Palantir
Vaig llegir el llibre «Un món feliç» d’Aldous Huxley de molt jovenet. Aldous Huxley va ser un intel·lectual i escriptor anglès nascut a finals del segle XIX, interessat per tots els temes que atenyien la vida dels humans. Per exemple va experimentar amb drogues, el que el va portar a escriure un llibre i a dissertar en congressos de medecina i el 1931 va escriure «Un món feliç», una distopia en què a través de pastilles d’un producte anomenat «soma» les persones viurien en un món on sols hi hauria felicitat. En aquest món els humans serien desposseïts de les emocions i l’amor a canvi de tenir una sensació de felicitat que donaria la ingesta de pastilles. El mateix Huxley descrivia la dictadura que suposaria un món en què la felicitat fos una imposició. Seria «una dictadura perfecta que tindria aparença de democràcia però seria bàsicament una presó sense murs de la que els presoners ni tan sols somiarien escapar. Seria essencialment un sistema d’esclavitud en el qual, gràcies al consum i l’entreteniment, els esclaus estimarien la servitud.»
També pels mateixos anys vaig llegir el llibre «1984» de George Orwell, publicat el 1948 i que va rebre els elogis de Huxley que el va voler conèixer personalment. Si al món feliç........
