La humanitat és un artefacte prou estrany. Més enllà de creences religioses, tot apunta que som fruit d’un atzar altament improbable, però vet aquí que s’ha donat. Molècules que de mica en mica es van anar fent cada cop més complexes, adquirint la capacitat per transformar el seu entorn, introduint un oxigen inexistent que finalment va ser el moll de l’os (juntament amb el carboni) per organitzar éssers vius, suma d’orgànuls que pel que sembla estaven lliures fins que es van internalitzar a les cèl·lules. Un procés evolutiu que porta fins a l’home (i la dona) amb capacitats extraordinàries per a transformar el seu entorn.

Curiosament, la humanitat, que és tan sols una petita part de tota la biomassa de la Terra, pot dominar a la resta fins al punt que pot destruir-ho tot, a cop de bombes nuclears (situació que semblava descartable fins fa poc) o provocant un canvi climàtic que farà molt difícil la continuïtat de la vida tal com ara la coneixem. No obstant això, encara estem sota els ensurts dels virus, a cavall entre un ésser viu i una molècula química, que provoquen ensurts de tant en tant. La por que tots vàrem patir amb un coronavirus, la recordem davant d’uns casos........

© Diari de Girona