Aliança Catalana i la seva líder són la gran sacsejada de la política catalana del postprocés, amb uns efectes encara imprevisibles en les properes conteses electorals. És indiscutible el mèrit personal de Sílvia Orriols, una autèntica outsider de la política catalana, que en el primer mandat a l’Ajuntament de Ripoll va resistir el cordó sanitari de la resta de partits, i finalment va aconseguir l’alcaldia amb més del 30% dels vots. Des de Ripoll, Aliança Catalana es va implantant arreu del país gràcies a l’empenta dels seus dirigents i afiliats.

Aliança Catalana és la reacció d’una part de la societat davant la manca de control i regulació de la immigració massiva que ha rebut el país durant tot el que portem de segle. Ben mirat, no es tracta tant d’una qüestió ideològica com d’una reacció més primària o instintiva. Els catalans en conjunt no som una societat tancada als forasters, i encara menys racista. A més, la gran majoria dels immigrants que rebem són persones responsables i treballadores que han vingut a guanyar-se una vida millor. Però també n’hi ha que delinqueixen, que abusen dels serveis públics o que es neguen a acceptar les normes mínimes de convivència de la societat que els acull. La magnitud del fenomen........

© Diari de Girona