El document de l’episcopat català Arrels cristianes de Catalunya compleix quaranta anys. Quan es va publicar, el país vivia un moment d’optimisme: s’havien consolidat la democràcia i l’autonomia política, la normalització lingüística avançava, la cultura catalana prenia un nou impuls i la societat civil mantenia el seu vigor. A més, la greu crisi econòmica iniciada el 1975 quedava enrere i començava una etapa de creixement. A l’inici de 1986 Espanya s’integrava a la Comunitat Econòmica Europea i, aquell mateix any, Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics de 1992. Eren, certament, bons temps.

La reflexió dels bisbes constituïa una defensa ferma i ponderada de la nació catalana en uns termes que podien ser compartits per una àmplia majoria social. Reivindicaven que la identitat catalana ha estat, des del seu origen, profundament vinculada a la fe i a la cultura cristianes. Tot i el context favorable, els bisbes detectaven alguns punts febles que, lluny de desaparèixer, s’han agreujat en aquestes quatre dècades: «un decandiment dels valors cristians del nostre poble»; «l’al·lèrgia a l’activitat política» de molts catòlics, que «deixa els interessos de la comunitat a d’altres, en exclusiva»; una secularització accelerada que porta a l’«exclusió de la hipòtesi de Déu» del nostre univers cultural, i una «cultura de la mort» que s’obre pas «amb la........

© Diari de Girona