Cada vegada m’agrada menys la gent, li dic a la mama, quan sec al costat seu a la platja. Acabo de sortir d’intentar fer una nedada al mar, i ha estat quasi impossible. L’aigua ja no està fresqueta: frega els trenta graus. El que fa només uns anys era un mar cristal·lí, ara és una sopa tèrbola en la qual suren plàstics, tovalloletes i trossos de líquens marins arrencats sense miraments per tots aquests banyistes que grimpen per les roques per fer (o fer-se fer) fotos. Dels corbs marins que no fa gaire hi havia sempre en aquestes mateixes roques, és clar, no en queda ni rastre. Mentre intentava nedar cap al fons, he passat pel costat d’un individu de mitjana edat que tenia un pobre cranc a la mà esquerra:........

© Diari de Girona