Soc d’aquells que ha crescut envoltat d’incertesa, tant aliena com pròpia. M’explico. Setze o disset anys, batxillerat, selectivitat, carrera, marxar fora de casa. Imagino que no soc l’únic que en pensar en aquestes paraules es transporta a una època concreta on tot era tan clar com confús alhora. Me n’he fet un fart d’escoltar frases de l’estil “som massa joves per decidir” o “com pot ser que hagi d’escollir ara el que faré tota la vida?”. Són pensaments que poden........

© BonDia