Et vaig somiar a l’altre costat d’un pont. Alegre i exultant sota la llum esbiaixada d’un matí de somni. Els ulls oberts, el cor intacte. La teva alegria exultant concordava. Com quan amb passió llegies abans de llegir els llibres de colors i feies l’unicorn zombi arrossegada pel terra de la cuina. "Qué caras más tristes" corejaves per la finestra del cotxe als companys pedestres que no frisaven per arribar al col·le i em feies cim al cos quan imaginaves una aranya. L’alegria sempre concorda amb tu. La distància del pont, no. A les puntes hi érem, però no el creuàvem. T’he somiat encara més. I imaginat, observat, sentit, escrit. Recordes? Som a la riba de la platja de nou, caçant petxines........

© BonDia