Quin mes tan trist que anem d’esquela en esquela. Fins a un cert punt ens recorda que –ai las!– no som eterns. Ens parla de la felicitat de morir en pau, quan has posat totes les teves coses en ordre, quan has portat a terme tots els teus projectes. No hi ha millor vida que passar per aquest món amb dignitat i descansar un cop hagi arribat la teva hora. No m’hi cabrà tot el condol que voldria donar a tot el cercle d’amics en diferents llocs del món que recentment han perdut els seus sols, els seus éssers propers, aquest abril –gairebé se’ns compleix aquest cop la primera línia del famós poema de T. S. Eliott, "April is the cruellest month..."– hi esmentaré només els dos estimats artesans que han dedicat bona part del seu esforç creatiu a Meritxell i ara, ja d’ancians, ens han deixat: i com que ja he pogut........

© BonDia