Teatre, música, dansa, comerços: consulteu totes les ofertes especials d'aquest mes de maig per als subscriptors de VilaWeb

El bon periodisme té un preu. La desinformació en té un de més alt. Podeu marcar la diferència subscrivint-vos a VilaWeb

Per què és inquietant la recent visita a Espanya del president del TEDH?

Maite Carranza: “Vaig deixar de ser una nena a dinou mesos”

Josep Vila, president de l’Assemblea: “Si no reaccionem, el país se’ns desfà a les mans”

Roger Coma: “Si no mantenim el català, diem a l’altre que no cal que l’aprengui”

Del luxe a les vides invisibilitzades: les restes del somni trencat de la fórmula 1 a València

El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid

Vint mesos de maltractament a tres mossos i un reconeixement pendent

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

‘La taca d’oli’: Els camins perillosos de la guerra de l’Iran, amb Eduard Soler

Israel torna a bombardar suburbis de Beirut tot i l’alto-el-foc

El detingut pel crim d’Esplugues ingressa a la unitat psiquiàtrica de Brians 1

Desconvocada la vaga de recollida d’escombraries després de ratificar-se l’acord amb Girona Neta

L’acord d’associació d’Andorra amb la UE es torna a encallar i amenaça el calendari del referèndum

El cadàver d’una dona morta a Esplugues de Llobregat, dissabte passat, encara era calent quan els telèfons, miraculosament, ja “sabien” qui l’havia morta i per quin motiu. És un fenomen ben estrany, però no és nou. L’any 1969, Edgar Morin va anar a Orleans a estudiar un succés que l’havia intrigat: la ciutat sencera donava per fet que les botigues de roba propietat de jueus feien desaparèixer les xiques joves als emprovadors. El cas és que no hi havia cap noia desapareguda ni cap denúncia, ni una. No hi havia res. Però el rumor corria amb una velocitat i amb una convicció que posaven la pell de gallina.

Morin va escriure un llibre extraordinari sobre aquells fets, un llibre que algú hauria de recuperar avui i traduir urgentment: La rumeur d’Orléans. El filòsof francès, precursor del pensament complex, avui tan calumniat, hi va descriure perfectament –amb una precisió que esgarrifa de llegir avui– la tàctica emprada ara per l’extrema dreta catalana i espanyola a partir dels fets d’Esplugues. A La rumeur d’Orléans, més enllà de la diferència entre un no-fet com el que esmentava ell i el fet real d’Esplugues, Morin demostra que el rumor no en necessita, de fets: necessita només un buit i un estereotip. Perquè el buit és l’espai on no arriba la informació verificable i contrastada. I perquè l’estereotip és el contingut que ompli aquell buit de manera automàtica, sense esforç, perquè ja era a punt i perquè una part de la societat està disposada a assumir-lo sense dubtar-ne ni un segon. Morin, a més, deixava ben clar que tot això –i aquest és el nus de la qüestió– no té res a veure amb la veritat, ni amb la recerca de la veritat ni amb res que puga haver passat: el rumor, simplement, és immune als fets.

Cinquanta-set anys després, els rumors sobre el crim d’Esplugues han funcionat exactament igual que els d’Orleans, però amb una diferència que Morin no podia haver previst en el seu temps: ara el buit no s’ha produït sol, s’ha fabricat. El rumor és ara –si ho puc dir així i s’entén què vull dir– un producte industrialitzat.

El secret de sumari és una eina legítima de la investigació penal, una garantia democràtica. Però cal........

© VilaWeb