Teatre, música, dansa, comerços: consulteu totes les ofertes especials d'aquest mes de maig per als subscriptors de VilaWeb

El bon periodisme té un preu. La desinformació en té un de més alt. Podeu marcar la diferència subscrivint-vos a VilaWeb

Per què és inquietant la recent visita a Espanya del president del TEDH?

Maite Carranza: “Vaig deixar de ser una nena a dinou mesos”

Josep Vila, president de l’Assemblea: “Si no reaccionem, el país se’ns desfà a les mans”

Roger Coma: “Si no mantenim el català, diem a l’altre que no cal que l’aprengui”

Del luxe a les vides invisibilitzades: les restes del somni trencat de la fórmula 1 a València

El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid

Vint mesos de maltractament a tres mossos i un reconeixement pendent

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

El creuer amb el brot d’hantavirus atracarà finalment a les Illes Canàries

PP i Vox aproven d’eliminar el requisit de català en places docents de difícil cobertura a les Illes

El Correllengua Agermanat completa el recorregut històric davant el monument a la unitat de la llengua a l’Alguer

Pau Emili Muñoz: “Que les institucions en prenguin nota i vegin què vol el poble”

‘La crisi dels 30’: Drets LGBTI: Per què no hem destruït els armaris? Amb Rubén Serrano i Queralt Guinart

Acabe de llegir amb molta curiositat la provisió 3/2026, signada fa unes quantes hores pel president del Consell de la República, i reconec haver-ho fet amb una barreja d’estranyesa i de simpatia que no sé si sabré explicar, però ho provaré. 

És un document curt, escrit amb aquell català jurídic una mica antic que sona a campana de poble i que, tanmateix, proposa coses ben elementals que, dissortadament, costa de trobar avui en cap democràcia europea: limitar tots els càrrecs polítics a dos mandats, permetre la revocació popular, obligar a presentar-se a títol individual encara que es vaja en una llista de partit…

De primer, la pregunta que et ve inevitablement al cap és si això va de bo o bé és un pur exercici retòric. Però, després d’una segona lectura –això m’ha passat a mi, si més no–, és fàcil d’entendre que sí, que tot això és perfectament seriós. I que no és pas el contingut el fet més interessant, que ja ho és, sinó la fórmula amb què s’expressa.

Perquè la novetat, en el sentit estricte, és que el Consell ha decidit de recuperar les provisions –que era la manera de manar que tenia la Generalitat històrica, abans que els Borbons ens entrassen a casa amb les seues ordenances i els seus decrets.

De fa anys, hi ha gent que fa llistes de totes les coses petites –i tanmateix importants– que vam perdre entre la batalla d’Almansa i el tractat d’Utrecht, coses que feien que el país fos com era, i que ara mateix ningú no recorda. La paraula decret, posem per cas, en seria una. Ens hi hem acostumat, als decrets, com qui s’acostuma al fred de l’hivern, sense saber que abans, en aquesta casa nostra, fèiem un foc que........

© VilaWeb