Francesc Xavier Vila: “No ens enganyem: la integració ‘low cost’ no existeix”

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se

Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”

Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”

Els docents en vaga comencen una acampada a la plaça de la Mare de Déu de València

Els docents reben Pérez Llorca amb crits de dimissió en un acte al Palau de la Música de València

La vaga educativa indefinida al País Valencià continuarà amb manifestacions dimarts i dijous

Compromís demana la compareixença de Pérez Llorca a les Corts per a debatre sobre la vaga educativa

La policia espanyola obre un expedient disciplinari a l’agent que va agredir brutalment una docent

Actualització: 01.06.2026 - 21:53

Per moltes voltes que hi faig, no puc evitar començar aquest article amb la constatació que la vaga indefinida del professorat valencià ja és històrica i la citació de dos versos d’Estellés: “Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot” i “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa: no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”. Em sembla impossible evitar-ho, perquè descriuen a la perfecció la realitat. Tanmateix, com que n’hem abusat tant, de viure fets històrics cada cinc minuts i de reduir els milions (literalment) de versos del fill del forner a un parell de lemes estampats en samarretes (gens ni miqueta de crítica sobre això: així es guanya l’hegemonia i el país i així es guanyen lectors també per al poeta), m’hi he resistit tant com he pogut. Fins que m’hi he rendit.

Diuen dels valencians que som un poble meninfot. I ho tenim interioritzat. Com tots els tòpics, no és descriptiu, sinó que és prescriptiu: qui diu que som meninfots el que vol és que, efectivament, siguem meninfots. No dubte, tanmateix, que Pérez Llorca i el seu Consell analitzen la realitat........

© VilaWeb