Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?

Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”

El factor Oltra: mobilització i risc judicial en una partida oberta

Biel Mesquida: “Estam en guerra”

Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”

Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

De dependenta a mestressa, Anna Campos salva la pastisseria més antiga de Barcelona

Vinaròs aprova el reglament que retalla l’ús del català tot i l’oposició popular

La Universitat de Perpinyà confirma el tancament de l’únic màster en català

‘La taca d’oli’: La batalla legal de l’espanyolisme contra el català, amb Marina Gay

S’acosta una emergència energètica, amb cotxes aparcats i bicicletes al carrer?

Vegeu el llançament de l’Artemis II, la missió de la NASA per a anar a la Lluna

Actualització: 01.04.2026 - 21:57

Durant molts anys, per influència de Jem Cabanes, el Pla de la Garsa va formar part dels meus restaurants de capçalera a Barcelona. I durant una època s’hi va afegir la proximitat geogràfica: vivia al carrer de la Blanqueria i el restaurant era just girant la cantonada, a Assaonadors, 13. A banda ser bonic i acollidor i que els cambrers t’entenien i t’atenien en català, el Pla de la Garsa era conegut per la cuina freda a base de patés, embotits i sobretot formatges d’arreu dels Països Catalans, que el cuiner Pep Palau seleccionava i importava personalment de Perpinyà. Després s’hi van anar afegint plats més elaborats, com el timbal de botifarra negra amb rossinyols, la coca de foie amb ceba caramel·litzada i els triangles d’albergínia arrebossats amb formatge tendre de Maó. Nyam!

La història del Pla de la Garsa es remunta al segle XVII, quan era l’Hostal de la Bona Sort, on s’aturaven i en partien diligències i correus d’un Born que era el nucli comercial de la ciutat. A l’Anuari del Comerç del 1902 es diu que hi venien “vins i olis” i el propietari era Joan Pujol. I el 1927 sabem que era un celler per als treballadors del barri. L’any 1976, mentre ben a la vora la sala Zeleste propagava l’Ona........

© VilaWeb