Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre

Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?

Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”

El factor Oltra: mobilització i risc judicial en una partida oberta

Biel Mesquida: “Estam en guerra”

Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”

Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

La magnificència de la Terra, vista des de la nau Orion

S’estavella prop de l’estret d’Ormuz un altre avió militar dels EUA

L’Iran denuncia crims de guerra dels EUA i Israel en la destrucció del pont de Karaj

Trump demana un pressupost militar d’1,5 bilions de dòlars, un increment d’un 42%

Per què l’Aràbia Saudita podria ser el pròxim país d’entrar a la guerra de l’Iran

Actualització: 03.04.2026 - 21:54

Fa més de dos anys que vam publicar el primer article dedicat a l’origen de deu mots catalans. Ara fa poc més d’un any en vam escriure un altre i avui publiquem el tercer. 

La nostra llengua ha comptat i compta amb etimòlegs de gran rigor que l’han estudiada a fons. Entre els qui han deixat una obra més extensa, cal esmentar Germà Colón, Francesc de Borja Moll –especialment pel Diccionari català-valencià-balear– i, per damunt de tot, Joan Coromines, autor del monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Gràcies a aquestes aportacions, ens ha estat possible d’esclarir l’origen de deu mots més.

Heus ací un mot que per a molta gent és ben català. Doncs es veu que no: ve del francès o bé d’algun dialecte piemontès. Segons Joan Coromines, no el tenim documentat fins el 1839, per bé que n’hem trobat un exemple d’un any abans, en una obra de teatre d’Abdó Terradas: “Reunits en comissió de la forquilla’l baró, lo duc de la carmanyola y’l marquès de l’escarola…” Segons que sembla, ve del francès carmagnole, un mot que va acabar designant el vestit dels soldats revolucionaris, però que abans donava nom a la jaqueta de mudar dels pagesos; tots dos vestits eren de color vermell, cosa que es relaciona amb un possible origen llatí: carminium, ‘color vermell, carmí’. Segons Coromines, diem carmanyola, “segurament, pels atuells militars de viandes i begudes”. També pot provenir de Carmagnola, una vila del Piemont, d’on sorgiren gecs i casquets designats amb aquest nom.

Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. Té un origen........

© VilaWeb