L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana

Xavier Vendrell: “És inadmissible que les forces independentistes hàgim llançat la tovallola”

Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

La calor ha causat 280 morts al país durant el juny: un 218% més que l’any passat

El nombre de morts pels terratrèmols de Veneçuela s’eleva a 2.295 i hi ha més d’11.000 ferits

Denuncien l’empresa Aticco de Barcelona per haver acomiadat una treballadora que volia parlar en català

Mossos i Guàrdia Civil escorcollen per segona vegada l’IRTA-CReSA pel brot de pesta porcina africana

El MNAC demana a Urtasun que validi els riscs del trasllat de les pintures de Sixena

Diu l’amic Ferran Garcia Sevilla que els nostres gustos no ho són, de nostres. Ell és artista, un dels referents de l’art conceptual català, als anys setanta del segle passat i, posteriorment, una de les figures cabdals de la pintura europea, dels vuitanta en endavant. Ho explico per a qui no ho sàpiga perquè, venint d’ell, la frase potser pren més substància.  Moltes vegades, ens sentim tan capacitats, amb tant d’empoderament que es diu ara, que no ens parem a pensar que els nostres gustos –i, en conseqüència, les nostres opinions– estan intervinguts per allò que sabem i allò altre que no sabem. Es tracta d’aturar-se un moment abans de dir “m’agrada” o “jo crec que”.

Començaré per un exemple fàcil. Els nostres gustos, en el camp de la cultura, depenen d’allò que coneixem. Perquè d’allò que desconeixem no podem opinar. Ja sé que........

© VilaWeb