Via Laietana: l’estat reconeix la tortura a les germanes Serra i protegeix els torturadors
Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”
Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”
Albert Velasco: “Amb Sixena ens hem comportat com uns absoluts porucs”
El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses
De dependenta a mestressa, Anna Campos salva la pastisseria més antiga de Barcelona
El president de la DO Cava encobreix Freixenet i parla de la sequera tan sols, per justificar el descens de les vendes
Albert Casals: “Criar en tribu és la millor manera imaginable de fer-ho”
Oriol Mitjà: “He passat per moltes depressions”
Cinc ex-consellers de Cultura es querellen contra la magistrada que vol traslladar les pintures de Sixena
El govern reconeix que prop de 650 docents interins de les Illes no tenen el coneixement de català
Els Estats Units preparen el desplegament de 3.000 soldats d’elit al Llevant
Trump proposa als iranians un pla per a frenar la guerra que ell mateix va començar
La pissarreta d’en Partal: Míssils iranians i ‘marines’ nord-americans: la guerra es complica molt i es fa encara més perillosa
La fiscalia reconeix que a Via Laietana es va torturar les germanes Serra i que aquells fets formen part d’un context de crims contra la humanitat. Però aquest reconeixement queda buit quan la mateixa fiscalia en demana l’arxivament provisional per manca d’autors identificats. L’estat accepta que hi va haver tortura, però continua protegint els torturadors. Es valida el relat de la víctima, però es blinda l’anonimat dels botxins.
Aquí rau la responsabilitat de l’estat: no en la ignorància dels fets, sinó en la manca de voluntat d’anar fins al final. Perquè el cas de Blanca i Eva Serra té una força política devastadora. No és un cas aïllat de violència policial a les acaballes del franquisme. És la prova d’un patró repressiu que desmenteix el relat complaent de la transició. Les detencions entre el 1977 i el 1982 situen aquesta violència no només en el postfranquisme immediat, sinó també en democràcia. Això és el que fa aquest cas tan intolerable per a l’estat: que desmenteix la ficció confortable segons la........
