menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

No és la calor, és el capitalisme

11 0
07.07.2026

No es va trobar cap cadàver enmig del carrer, ni al costat d’uns contenidors | Mail obert d'Assumpció Maresma

L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana

Xavier Vendrell: “És inadmissible que les forces independentistes hàgim llançat la tovallola”

En el moment de rebentar-ho tot? | EDITORIAL DE VICENT PARTAL

Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Emília Bolinches: “Em creia al peu de la lletra tot allò que deien les monges. Com és que era tan beneita?”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

“Això és humanitat”: la impressionant onada de solidaritat a Tuïr amb els evacuats de l’incendi

[VÍDEO] Un recorregut pel paisatge gris i devastat per l’incendi de Trevillac

Els bombers descarten d’estabilitzar avui el foc de Sentmenat i preveuen controlar el de la Segarra durant la nit

Paneque deixa en mans del procediment judicial la depuració de responsabilitats de l’incendi a les Gavarres

Registres extraordinaris que superen els 45 graus en uns quants municipis del país

M’ha despertat la pudor de cremat entrant per la finestra. I un neguit que no marxa.

Escric aquesta columna el dia que fa cinc anys que vaig parir per primera i única vegada. I penso en el món on li ha tocat viure, i com n’és, de diferent, del de quan jo era un napbuf. M’angoixo una mica. Angoixar-se i no fer res no té gaire sentit, no. El cap et va a mil, voldries fer moltes coses tot i que saps que tu sola no vas enlloc, i te’n fas creus, que els qui poden fer-ne de debò no s’afanyin més, ateses les circumstàncies. Atesa l’emergència climàtica. Tu no vols plànyer-te, però hi ha moments que t’ofegues, i els pensaments s’entrebanquen els uns amb els altres i, barrabum, queden embarrancats sota una llum espatarrant que tot ho encega i que fa que no hi vegis amb gaire nitidesa. Potser és la suor entelant-te els ulls, potser és estrès tèrmic.

A uns quants quilòmetres, un incendi forestal que crema. A la ciutat, un sol de justícia que fa bullir les llambordes. Una nova onada de calor. Mires el mapa, i no hi ha escapatòria. Les onades de calor, com més va més freqüents, més duradores i més........

© VilaWeb