Gran Canària és plena d'històries de migracions. D'aquells que les han viscut en primera persona, dels qui han acollit gent a casa seva i també dels que són molt crítics amb la gestió política que es fa de la immigració.

Però a la petita població del sud d'Arguineguín, porta d'entrada de moltes de les pasteres que arriben a les Canàries, el soroll polític sobre el fet migratori va quedar, per uns instants, en un segon pla.

Els veïns miraven atents les pantalles gegants on es veia en directe Lleó XIV. I quan les càmeres enfocaven les flors que el papa havia llançat i que suraven al mar, el silenci va ser absolut.

La imatge no era nova: el papa Francesc ja ho va fer a Lampedusa. Però molt poques vegades es fa tan visible, de manera tan mediàtica, i donant tota l'atenció i protagonisme a aquells que han perdut la vida en l'intent de començar-ne una de nova lluny de casa seva.

Ousseynou Fall concentra en ell mateix totes les cares de la migració: la de la pèrdua, la superació, l'acollida, la integració, la constància, la solidaritat.

Va arribar del Senegal la tardor del 2020, enmig de la crisi migratòria més gran que ha viscut Arguineguín. El seu port va ser batejat per molts com "el moll de la vergonya", amb centenars de persones dormint en la intempèrie durant setmanes senceres.

"Tot allò quedarà en la nostra memòria per sempre", ens explicava. Però no és ni de bon tros el pitjor que va viure en aquells mesos. Sí que........

© TV3 i Catalunya Ràdio