Aquesta setmana s'ha posat en qüestió la sensibilitat del Vaticà respecte a la llengua i la cultura de Catalunya davant la visita de Lleó XIV. La polèmica ha sorgit, sobretot, a les xarxes socials, però no exempta de raonaments, perquè la gènesi de la queixa és per l'escassa presència de català prevista en la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família.

Polítics i clergues hi han dit la seva i es dona per fet que l'entorn papal ha decidit ampliar l'ús de la llengua pròpia del territori que visita. Però per entendre el grau de sensibilitat en aquests i altres aspectes de la relació entre el Vaticà i qualsevol dels llocs on viatja, cal entendre el gran nombre d'influències que pot rebre el pontífex.

Visites institucionals

Des que el 1978 es va recuperar la Generalitat, pràcticament tots els presidents catalans han visitat el papa.

Ho va fer Jordi Pujol just després de guanyar les eleccions del 1980. Com la resta de visitants, Pujol va dir sentir-se impactat per la trobada de 40 minuts que va mantenir amb Karol Wojtyla. Anys després, i especialment arran de la visita que va fer Joan Pau II a Barcelona el 1982, va admetre que l'havia decebut la poca sensibilitat que havia tingut amb la realitat catalana, tot i que el papa polonès també va fer servir el català després, el 1988, en una salutació als pelegrins a la plaça de Sant Pere.

Curiosament, el govern de Jordi Pujol, catòlic confés, no va mostrar un interès específic per ser a Roma. Només al final del mandat s'hi va obrir una oficina de la Generalitat, que de seguida va tancar el tripartit. Pujol va preferir deixar els llaços amb el Vaticà en personalitats........

© TV3 i Catalunya Ràdio