Creat: 08.09.2026 | 05:36

Actualitzat: 08.09.2026 | 05:36

Al començament de la fila, la corda penjava, erecta, d’un sostre que no podíem arribar a albirar. Ens amagàvem els uns a la vora dels altres, com mirant d’esquivar aquell destí inevitable, però al final el que havia de ser era.

El senyor G. em xisclava arran de cara, amb les galtes enrogides, el front nerviüt, les mans grosses i en l’aire, que “tú tenías que subir escupiendo” –frase que encara no he entès, potser apel·lava a la llei del contrapès, d’una termodinàmica elemental–, mentre el meu cos remenut maldava per enfilar-se corda........

© Segre