Creat: 26.07.2026 | 05:36

Actualitzat: 26.07.2026 | 05:36

pàgines culturals de segre

Avui he decidit escriure sobre el banc, aquest objecte-eina gairebé ja en desús, però no per això menys funcional i important, també anomenat escala d’hort, escala de figueraler, de podar o esporgar, vinculada al sector agrícola i molt especialment al de la fructicultura d’arbre en alçada, conreu dominant a les nostres contrades. El banc, mot que té altres accepcions que no tenen res a veure amb la funció d’aquest, és una escala triangular en forma de tisora, amb esglaons (el de la foto en té quatre, però, segons la dimensió dels arbres, tinc constància que n’hi havia fins i tot de 10 esglaons). Té la lleugeresa necessària per fer possible la seva manipulació de moviment, amb una pota posterior d’inclinació ajustable que, en acabar en punxa, facilita la inserció entre les branques de l’interior de l’arbre. Està basat en una arquitectura de sustentació sòbria de trespeus, com els emprats en fotografia, la manera més simple i perfecta de suportar un element elevat sobre qualsevol superfície per irregular que sigui. Els atributs de disseny per facilitar el seu ús, la dimensió i el pes, el fa fàcilment transportable a mà, agafant-lo vertical entre dos dels seus esglaons a l’espatlla a la collita, o per pujar-lo dalt del carro o del remolc. Sovint eren fets de fusta com pi, freixe o roure. També n’hi ha de metàl·lics i la sensació de seguretat era i és remarcable, molt adequada per treballar en finques de format mitjà-baix o en horts. Actualment, amb les noves màquines recol·lectores i elevadores, el seu ús diria que ha esdevingut residual.

No sé quan ni com es va inventar ni qui o quins van ser els artífexs responsables del disseny final d’aquesta eina bàsica, diria jo que produïda des d’un procés evolutiu basat en un empirisme de llarg recorregut on el resultat final és el d’un objecte de funcionalitat exquisida per a un temps de poca o minsa mecanització en el sector primari.

Un cop feta la descripció inicial, relataré el com i el perquè de les........

© Segre