Creat: 12.09.2026 | 05:37

Actualitzat: 12.09.2026 | 05:37

Cada vegada que un episodi violent protagonitzat per menors ocupa titulars reapareix la mateixa pregunta: què fem amb els menors? És legítima. Però potser hauríem de formular-la millor: què fem amb aquells menors que delinqueixen, reincideixen o entren en una espiral de violència? Perquè no parlem dels menors. Parlem d’uns menors concrets.

L’antropòleg lleidatà Carles Feixa alerta fa anys de la juvenofòbia, la tendència a convertir els joves en un problema o una amenaça. Avui correm el risc d’agafar episodis greus protagonitzats per una minoria i projectar-los sobre tota una generació. I seria encara més injust assenyalar-la, a més, per l’origen dels seus pares o avis.

La immensa majoria dels joves de Lleida estudien, treballen, fan esport, participen en entitats i construeixen el seu futur. No necessiten que els assenyalem. Necessiten oportunitats.

Això no vol dir negar el problema. Precisament perquè som d’esquerres hem de parlar de seguretat sense complexos. La seguretat és un dret. La inseguretat la pateix el veí que té por de tornar sol a casa, el comerciant que ha patit un robatori o els joves que abandonen l’espai públic........

© Segre