Creat: 23.03.2026 | 05:38

Actualitzat: 23.03.2026 | 05:38

L’alimentació ha deixat de ser un assumpte que es pugui entendre només des de la producció o el consum. Avui és un dels principals espais on es creuen grans debats contemporanis: la sostenibilitat del planeta, la salut de les persones, la competitivitat econòmica i la cohesió territorial. En aquest escenari, Catalunya ha decidit fer un pas endavant i dotar-se d’una estratègia pròpia que ordeni, connecti i projecti el seu sistema alimentari cap al futur.

L’Estratègia Alimentària de Catalunya no és només una planificació tècnica, sinó una aposta de país. Un instrument que permet mirar el conjunt de la cadena alimentària –des del camp i el mar fins a la taula– com un ecosistema interdependent, en què cada decisió té impacte en múltiples dimensions. Aquesta visió integral és, precisament, la que permet avançar cap a un model més coherent, eficient i resilient, capaç d’adaptar-se a un entorn global en constant transformació.

El pes del sistema agroalimentari a Catalunya és inqüestionable. No només en termes econòmics, amb una contribució significativa al PIB i a l’ocupació, sinó també com a element vertebrador del territori. El sector alimentari manté viu el món rural, estructura paisatges, genera activitat i connecta ciutats i entorns productius. Però, sobretot, garanteix una funció essencial: l’accés a aliments de qualitat per al conjunt de la ciutadania. Sense aquest sistema, simplement, no hi ha cohesió ni equilibri territorial possible.

La novetat d’aquesta Estratègia rau en la seva ambició transformadora i en la manera com ha estat concebuda. No respon a una lògica vertical, sinó a un procés coral en què han participat centenars d’agents: des de productors fins a distribuïdors, passant per la indústria, la restauració, el món acadèmic i la societat civil. Més de 350 experts, més de 200 entitats i centenars de ciutadans han contribuït a dibuixar aquest full de ruta. Aquest exercici de governança compartida no només legitima el document, sinó que en reforça la seva capacitat d’impacte real i de transformació efectiva.

Un dels grans reptes que aborda és com avançar cap a un sistema alimentari sostenible sense perdre competitivitat ni deixar ningú enrere. La resposta no és simple ni única, però passa per combinar factors diversos: la innovació tecnològica, la millora de processos, l’eficiència en l’ús dels recursos i, alhora, la revalorització del producte de proximitat i dels models productius arrelats al territori. Es tracta, en definitiva, de fer compatible el progrés amb la preservació.

En aquest sentit, la innovació –incloent-hi eines com la intel·ligència artificial o la gestió avançada de dades– esdevé un aliat imprescindible. No com a element substitutiu, sinó com a palanca per optimitzar decisions, reduir impactes, anticipar escenaris i millorar la traçabilitat dels aliments. El futur del sistema alimentari també es juga en la capacitat d’integrar coneixement científic, tecnologia i experiència productiva.

Però la transformació del sistema alimentari no es pot entendre només des de la tecnologia o l’eficiència. També implica recuperar i enfortir valors que formen part de la identitat alimentària del país. La dieta mediterrània, amb el seu equilibri, diversitat i connexió amb els productes frescos, de temporada i de proximitat, és molt més que un patró alimentari: és un actiu cultural, social i de salut que cal preservar, reivindicar i projectar cap al futur.

En paral·lel, l’alimentació adquireix una dimensió creixent com a política pública transversal. La futura Llei de l’Alimentació de Catalunya és un pas decisiu en aquesta direcció, en situar el dret a una alimentació adequada com a eix central de l’acció pública. Això implica reconèixer que menjar bé no depèn únicament de decisions individuals, sinó també de les condicions estructurals –econòmiques, socials i territorials– que ho fan possible.

Aquesta Llei també reforça aspectes clau com la protecció del medi ambient, la promoció de la salut pública i la necessitat de garantir una major equitat en les relacions entre els diferents agents de la cadena alimentària. Alhora, impulsa instruments concrets, com la compra pública alimentària, que poden actuar com una autèntica palanca de canvi: orientant la demanda, afavorint productes sostenibles i de proximitat i donant suport directe al sector productor.

Un altre dels elements clau és l’educació alimentària. En un context de canvis accelerats en els hàbits de consum i d’una oferta cada cop més complexa, formar ciutadans crítics, informats i conscients és essencial. Saber què mengem, d’on ve i quin impacte té és també una forma de poder. I aquest coneixement és imprescindible per construir una societat més saludable i responsable.

Tot plegat s’emmarca en una visió de sobirania alimentària entesa no com a tancament, sinó com a capacitat de decidir el propi model dins d’un món interconnectat. Es tracta de reforçar les bases internes –productives, socials i culturals– per poder afrontar amb garanties els reptes globals, des de la crisi climàtica fins a les tensions en les cadenes de subministrament.

En aquest context, l’Estratègia Alimentària de Catalunya es presentarà en el marc de la Segona Cimera Agroalimentària de Barcelona, els dies 23 i 24 de març, un espai clau de trobada i debat en què el Departament participa com a partner principal. No és només una posada en escena, sinó una oportunitat per compartir aquesta visió amb el conjunt del sector i reforçar aliances per fer-la realitat.

Catalunya té, avui, l’oportunitat de consolidar un model alimentari que no només respongui als reptes actuals, sinó que anticipi els del futur. Un model que integri coneixement, innovació, territori i valors, i que esdevingui una referència en l’àmbit alimentari. L’Estratègia marca el camí; el repte, ara, és recórrer-lo plegats i amb ambició. Perquè, en definitiva, parlar d’alimentació és parlar del país que som i, sobretot, del país que volem ser.

© Segre