Creat: 01.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 01.04.2026 | 05:36

Aquests dies que Jesús és notícia arreu d’aquest món, i de l’altre món, potser podem anar més enllà dels fets i preguntar-nos per la teca. Era herbívor? Jesucrist era vegetarià, vegà, crudivegà, macrovegà, messiesvegetarià... O qualsevol de les milions de formes d’estimar i creure en les herbes? Com sempre, aquí, tenim la resposta.

Sí, lo que més s’assembla a la Terra Ferma són els panadons (o panades). A les estovalles infinites del gran Urgell els panadons són els turonets de Setmana Santa. No hi ha Pasqua sense serralades de panadons i acabant amb el cim de la mona. La terra, ben pastada, feta de farina. I damunt els espinacs, les panses i els pinyons. L’horitzontalitat es doblega, com la porta, com els porticons de casa es tanquen a la nit. Hi ha una memòria panadó. Cap dins.

La Setmana Santa amb un clau de calor i un altre de fred. La Pasqua sempre és mig-mig. Adeu, hivern, hola, primavera, però, ei, que ja veiem l’estiu... Gir de guió de l’any. Però, espera’t. Sempre s’oloren els canvis aquests dies. El demà. Potser per això el dejuni, abstinència. Aparteu la carn. Pensem-hi. Rumiem-hi. Un mentrestant. Una giragonsa. La crucifixió és horitzontal i vertical. Potser és una imatge de plana immensa, inabastable, esmunyedissa, de tots els camins. Triar. Hi ha un stop. Sempre hi ha una parada. Potser per això es menjava (es menja) panadons (i peix, i tot el que no fos xitxa), potser per tornar al camí, per tornar a la vida. Triar és opinar, deia el profeta de la manduca. I la fe sempre és prosaica, costumista, com una menja repetitiva. La fe, senzillament, és el plat del dia a dia. Sense fe (creure amb alguna cosa, o amb algú) no ens aixecaríem del llit. La fe és gasolina nutritiva existencial. Així, Jesús era vegà?

A veure, a veure, penso que, com Francesc Pujols, un homòleg, aquest creador de la religió catalana, i cuiner de síntesi com la Setmana Santa, quan un conegut seu li va refusar la invitació a menjar conill, al·legant que era vegetarià, Pujols li va amanir: “No s’amoïni, ja matarem un bròquil.” Doncs això... Llibertat Vegetals!!! Amnistia Herbívora!!! No a la matança d’espinacs!!! Perquè els panadons són la nostra religió, la nostra pàtria: el nostre tot. Nyam-nyam!!!

© Segre