Creat: 01.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 01.04.2026 | 05:36

N’hem parlat molt –i encara en parlarem– de l’Informe FOESSA 2025 sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya. Podria semblar que, amb l’arribada de la Setmana Santa, és moment de fer una pausa també en aquesta denúncia. Però la realitat que descriu l’informe no s’atura ni entén de calendaris.

Elaborat a partir de l’enquesta sobre integració i necessitats socials del 2024, la publicació parla d’exclusió, de desigualtats i d’una societat que arrossega ferides profundes. Una realitat que es manifesta tant en el conjunt de l’Estat com, de manera ben concreta, al nostre territori.

Des de les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell considerem que aquests dies, viscut per molts des de la fe, la tradició o la cultura, no és un espai per desconnectar, sinó tot el contrari: una oportunitat per estar més connectats que mai amb el que passa al nostre voltant.

L’informe de la Fundació FOESSA ofereix una radiografia detallada de l’exclusió social a Catalunya i, de retruc, de les comarques lleidatanes. Parlem d’una situació que afecta una part important dels més de vuit milions de catalans i dels prop de 450.000 lleidatans. Una realitat que es fa visible en el dia a dia: en les cues de persones que necessiten ajuda, en les dificultats per accedir a un habitatge digne o en la precarietat laboral.

Aquests dies, mentre els carrers s’omplen de processons i altres expressions tradicionals, conviuen també amb aquesta altra realitat menys visible, però igualment present. No podem amagar-la ni ajornar-la. No és ètic i, per a molts, tampoc coherent amb els valors que es volen viure en aquests dies. La Pasqua és, precisament, un missatge obert a tothom, sense exclusions.

Entre les qüestions que posa sobre la taula l’informe, n’hi ha una que considerem especialment rellevant: la necessitat de canviar el relat. Cal construir una nova narrativa sobre la pobresa i la desigualtat, que no alimenti la por ni el rebuig. Parlem de persones concretes, amb noms i històries, que formen part de la nostra comunitat. Evitar actituds discriminatòries, també les més subtils, és un repte col·lectiu que no podem defugir.

La realitat de l’exclusió no és aliena ni llunyana. Pot tenir el rostre d’un veí, d’una família de l’escola o d’una persona que trobem cada dia a l’entrada d’un establiment. Reconèixer-ho és el primer pas per no caure en la indiferència.

En aquests dies de Setmana Santa, tant si es viuen des de la fe com des del descans, el nostre desig és clar: que ningú no miri cap a una altra banda davant la difícil situació social que viuen moltes persones a casa nostra.

© Segre