Explica un amic que està tornant als clàssics amb els que va gaudir als anys 90, quan era jove i la seva personalitat s’estava forjant a còpia de lectures. Dies de fer campana i escapar-se a un racó tranquil amb Dostoievski o a consumir hores de bar a la facultat amb Woolf. És un lletraferit amb criteri i bon gust, capaç de discernir el gra de la palla i disciplinat lector a diari. Dels que promet cada any que no comprarà tant sinó millor, tot i que compra de manera excel·lent. Ara aborda tot Proust en la valuosa edició que publica Alba Editorial. S’apunta a més d’un club de lectura i té delit per les llibreries locals. No cultiva la vanitosa pretensió d’escriure un llibre -ni falta que li fa- perquè admira més el talent aliè que el propi, malgrat que no és talent el que li manca. Amb la seva actitud dignifica una veritat com un temple que s’haurien d’aplicar la majoria dels qui pretenen arribar als taulells de les llibreries: cal haver llegit força i bé durant anys abans d’abraçar l’escriptura.

S’apropa Sant Jordi amb la seva insana voracitat que deixarà un grapat de víctimes pel camí, des de petits editors empipats a llibreters exhausts i periodistes farts d’escoltar la frase ‘tinc un llibre ...’. I, malgrat tot, contravenint qualsevol lògica pretesament racional, hi haurà novetats per parar un tren. Afortunadament, podríem dir, llançant al cubell de les escombraries totes les reflexions fins ara apuntades. Arriba Sant Jordi amb la seva promesa fàtua de plaers i meravelles sense fi: una novel·la d’amor, sexe i crims, un llibre de cuina amb les receptes del xef famós que surt a la televisió, un manual d’autoajuda que no es dirà així d’aquella influencer que té milers de seguidors o un assaig d’actualitat per entendre el món en el que vivim si és que es pot entendre alguna cosa perquè un ja no sap què pensar.

Badant per les llibreries, hom s’adona que en la narrativa encara es porta el ‘jo’ per abordar els grans temes universals des de l’experiència individual; també les històries dels nostres avis i pares per entendre el passat que condiciona el present; i treuen el cap uns quants escriptors que s’endinsen en aquella edat provecta en la qual és inevitable enyorar quan érem joves. Sant Jordi és tan generós que al costat del mediàtic, el premiat, el boca-orella i l’autor de farciment, també té paraules boniques pels autors d’abast local. Per tant, oblidin tot el que aquí s’ha dit i comprin el que vulguin. Llegeixin, que no ens farà millors persones però és divertit.

© Regió7