Que la bona gent no es posi a comparar
La senyora Garcia és la ciutadana somniada per qualsevol alcalde. En la seva naturalesa de bona persona hi ha alguna cosa, segurament reforçada per l’educació rebuda, que la fa respectar les normes de forma incondicional. No és ingènua ni il·lusa, i sap que hi ha reglamentacions absurdes i regulacions injustes, però, de forma general, creu en les normes: considera que són necessàries, està convençuda que, si tothom les compleix, tot funciona millor, i l’horroritza que la puguin enxampar infringint-ne alguna. Per exemple, mai no surt de casa sense DNI. Mai. És obligatori, punt. El més lluny que anirà sense carnet serà a baixar les escombraries, i........
