Hi ha coses que passen a la feina que costen d’explicar. No perquè siguin poc importants, sinó perquè no sempre tenen un nom clar.

No hi ha crits, insults ni amenaces directes. Però hi ha comentaris que es repeteixen, silencis que exclouen, mirades que intimiden, bromes amb el mateix destinatari o actituds que, dia rere dia, acaben desgastant qui les rep.

Són situacions que moltes persones viuen amb incomoditat: saben que alguna cosa no funciona, però pensen que potser exageren. O que allò «forma part de la feina».

Durant anys, aquests comportaments s’han justificat amb frases que encara sentim massa sovint: «és que ell és així», «aquí sempre s’ha treballat d’aquesta manera» o «no val la pena fer-ne un problema».

Però convé tenir clara una idea: que una conducta no encaixi........

© Regió7