Catalunya, com l’Aragó – que celebra la seva Diada Nacional-, tenen per patró Sant Jordi, des del segle XV. Així com Anglaterra, Geòrgia, Portugal, Lituània, Sèrbia, Bulgària, Montenegro i Djibouti; i el sant té un relleu especial a Grècia i Etiòpia: Per altra part, la celebració de Sant Jordi com a dia dels enamorats a Catalunya es va consolidar a finals del segle XIX, amb la Renaixença, unificant la tradició de la rosa amb el patró. Només entrat el segle XX, sorgeix com una operació comercial centrada al 7 d’octubre, data de naixement de Cervantes, com a dia del llibre. L’inventor fou l’editor, Vicent Clavel, vicepresident de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, que aconseguí que Alfons XIII, en plena dictadura de Primo de Rivera, declarés la Fiesta del libro español. L’oportunisme comercial els va fer adonar que el 23 d’abril, festa del patró i dels enamorats a Catalunya, coincidia per casualitat amb la mort de Shakespeare i Cervantes. I per això d’aquell oportunisme comercial va sorgir a Catalunya la fusió de les tres històries. Només cal fer una mica de recerca comparada per adonar-se que el dia del Llibre passa sense pena ni glòria a la major part del món. En canvi és a Catalunya on la força popular del dia dels enamorats i del patró ha donat una empenta única al dia del llibre.

No em podia estar de fer aquest pròleg perquè hi ha qui creu que tik tok té més interès que les biblioteques, però també hi ha qui per ser molt llegit i molt escrit no estalvia la imbecilitat. Seria el cas de l’escriptor Eduardo Mendoza que ha pretès enfrontar una diada totalment comercial com el dia del llibre creat fa 100 anys, amb el dia dels enamorats a Catalunya implantat a finals el segle XIX seguint la moda romàntica, i amb la diada del patró de Catalunya implantada fa quasi sis segles. S’ha d’actuar com analfabet o com a profund supremacista anticatalà. Dic tot això, perquè vull fer alguns comentaris sobre la força editorial catalana i l’empenta de la creació en llengua catalana, passat Sant Jordi.

Aquesta mateixa setmana, organismes oficials ens han fet saber que el sector editorial a Catalunya va publicar 28.800 títols en paper l’any 2024. Les vendes del sector van ser de rècord, amb 1.688 milions d’euros facturats en la suma de llibres físics i en format digital. Les dades de la Federació de Gremis d’Editors també mostren una lleugera reducció de la tirada mitjana, per sota dels 4.000 exemplars per títol. Les llibreries independents continuen sent el primer canal de venda, amb el 36,1 % de la facturació (609 milions d’euros) el 2024, mentre que el nombre d’establiments agremiats continua creixent fins als 355.

El llibre en català representa el 24 % de tots els títols en paper editats a Catalunya, és a dir, aproximadament un de cada quatre. En concret, durant l’any 2024 se’n van editar uns 7.000. Al mateix temps, les llibreries agremiades no han deixat de créixer els darrers anys i actualment en són 355; 50 més que l’any 2020.. Les cadenes de llibreries es queden amb el 21 % de les vendes, i la venda per internet i els altres canals de llibre electrònic és el 6 %.

Aquestes eren dades del 2024. Pel 2025 s’ha experimentant un creixement moderat del 4% en vendes. Entre el 2019 i el 2025, el sector ha acumulat un creixement global del 29%, liderat per la ficció i la literatura juvenil. Catalunya concentra gairebé un terç (31%) del teixit editorial de tot l’Estat espanyol, amb 268 segells dels 860 totals, només per darrere de Madrid.

Observem, ara, les dades de projecció exterior de la literatura catalana proporcionades per l’Institut Ramon Llull en la recent fira de Guadalajara. Existeixen 8.000 traduccions del català publicades en 74 llengües. I d’aquestes, les més traduïdes no són les més llegides aquí; el castellà continua sent la llengua a la qual es tradueixen més llibres escrits en català; i un dels gèneres amb una demanda creixent per part d’editors d’arreu és la literatura infantil i juvenil. Val a dir que, de sempre, les reticències del públic espanyol a consumir traduccions del català, no existeixen a Iberoamèrica, on no hi ha els prejudicis nacionalistes espanyolistes.

Pel que fa a la història de les traduccions, Mercè Rodoreda encapçala la llista amb 226 traduccions. Entre els autors més traduïts hi ha Salvador Espriu (amb 159 traduccions) Josep Pla (108), Jaume Cabré (128), Andreu Martín (101) i Quim Monzó (98). Com autores hi figuren Carme Riera i Maria Barbal. Però un cas desconegut és el de l’escriptora i il·lustradora badalonina Rocío Bonilla, la més traduïda, gràcies a la sèrie de llibres infantils protagonitzats per la Minimoni. La gent de l’Institut Ramon Llull, apunta que caldria diversificar els mercats exteriors per a la literatura catalana, posant la mirada a l’Àsia, el nord d’Europa i el nord d’Àfrica.

Per tant, tot plegat no està gens malament. Així que situem Sant Jordi i els enamorats en el capítol dels sentiments, i el dia del llibre en el dels negocis. Per què li sobren a Mendoza els dos primers?

© Regió7